Lloat sigui Déu !!
Llegint els escrits i les emocions d’altres membres del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, em venen al pensament moments joiosos de vivències que només Déu em podia donar per mitjà de la unió del Cor i de l’Orquestra. Vivències amb persones i vivències musicals.
Qui m’havia de dir a mi, que després d’uns anys de viure intensament la música des d’una vessant “lleugera”, participés a fons de la música “sacra”?. Doncs, Mn. Miquel Barbarà em va “pescar” com si el Senyor em digués: …”des d’ara et faré músic per a que junt amb el Cor i Orquestra em puguis lloar tot dansant, acompanyant els seus cants amb els tambors i les cítares”. I és veritat !! De vegades amb la música he dansat, plorat, i m’he emocionat al poder acompanyar el Cor i l’Orquestra en les celebracions a la Catedral. L’orgue desaparegut n’és un testimoni fidel de les interpretacions que sempre m’han sorgit del cor per lloar a aquest Déu que tant m’estima.
Sempre tinc present el dia 27 de desembre de 1993. El meu primer dia d’assaig….. i que Mn. Miquel em va fer tocar davant de tots vosaltres el “Tico-Tico”…… !! quina vergonya !!!
El dia 26 de juliol de 1994, el Dr. Torrella (e.p.d.) em va fer el nomenament d’Organista segon de la S. E. Catedral M. i P. de Tarragona. Una benaurança: Són feliços els que disfruten fent feliços als altres”. I així sóc. Un músic sense estudis, que m’he afanyat a estudiar per a poder fer aquest gran servei als altres.
Ho enyoro de veritat, no us penseu que us he oblidat, però tinc l’esperança d’algun dia poder tornar a dansar, acompanyant els vostres cants amb trompetes, tambors i cítares amb l’orgue flamant i poder acompanyar-vos fins que el Senyor em faci seure per sempre entre els músics que ens han precedit per lloar-lo eternament en el Cel.
Us estima de tot cor
Miquel Castillejo i Brull, sotsdirector i organista