Vivències d’un membre qualsevol, sobre una coral molt especial.
Em dic José María i sóc un dels membres més “joves” de la coral, tant per edat, com pel temps que porto participant-t’hi, tinc trenta cinc anys i porto només uns sis mesos d’estada.
Sóc un enamorat de la Música en general, començant per la clàssica, passant per el flamenc, fins acabar al tecno-house on faig el meus “pinets” com a “dijey” entre els meus amics.
Per a mi formar part d’aquesta coral és tot un orgull i encara recordo, com si fos ahir, quan em vaig plantejar cantar en alguna coral i no tenia clar si ho podria fer en la Schola Cantorum. Em plantejava intentar-ho en un altra on canten uns amics meus, però el destí va tenir la “culpa” de que acabés aquí, bé el destí i també el director de la coral i amic Monsenyor Miquel Barbarà. Quan li vaig preguntar sobre el tema, amb veu forta i decidida em va dir: «José Mari tu ets de la Catedral i has de cantar a la Catedral!». Em vaig quedar parat i emocionat… em va fer la prova de veu ell mateix i des de llavors estic a la corda dels barítons.
M’han demanat amb motiu dels 25 anys de la Coral, que expliqui una mica el perquè un es fa d’una coral, què es sent quan hi ets, etc. Bé, el perquè es molt fàcil d’esbrinar: Perquè m’agrada anar a Missa i m’agrada cantar. Què es sent? Doncs com diríem en un llenguatge més propi del jovent, em dóna un “subidón” difícil d’explicar amb paraules perquè el cant litúrgic és una col·laboració a la meravella del Creador, que féu tot el món amb una harmonia sonora; el cant litúrgic és una col·laboració a la meravella del Redemptor, el qual és deixar-se fer veu de l’Esposa, l’Església, que canta eternament a les estances celestials. Cantar la litúrgia (no, simplement durant la litúrgia) és la forma més bella de prestar la pròpia veu a la creació i a la humanitat redimida per cantar la glòria de Déu, tot agraint els seus dons, i, especialment, el del seu Amor misericordiós, que és l’himne més preciós que mai ningú ha pogut cantar en el cel i en la terra. Cantar la litúrgia. Una vegada, un monjo del monestir de Santa Maria de Poblet i, també gràcies a Déu, amic meu, el Pare Josep Maria Recasens (salmista del monestir) em va dir: «Una cosa és cantar per cantar i un altra és cantar pregant». Intento sempre posar en pràctica el seu consell, Crec que, quan es canta pregant, no cal tenir la veu més forta ni el millor to per arribar a la gent, i el més important, arribar a Déu, és una cosa que es transmet i que, com deia abans, és difícil d’explicar amb paraules perquè les paraules es queden curtes en aquest cas.
Intento també amb aquestes paraules plantar la meva petita llavor, per fer un bé a l’Església, estesa d’Orient a Occident, com deia el nostre Bisbe Fructuós, en un temps on, al menys al nostre País, no es crema als creients Catòlics a la foguera, però sí molt sovint hem de suportar una persecució mediàtica i social al nostre dia a dia. Com bé explica el nostre estimat arquebisbe Jaume, al llibret que regala a les persones que fan la seva Confirmació, i copiant la cita d’un escriptor, diu: «Avui dia ser cristià es la forma moderna de ser rebel».
Bé doncs, agrair, per acabar, a tots i a cada u dels meus companys “rebels” de la coral, que des del meu primer dia, em vàreu fer sentir realment com a casa i realment com el que som, germans en la fe.
Un membre qualsevol en una coral molt especial.
José María Gómez Calderón, Salou 12/03/2013