Al llarg d’aquests 25 anys hem viscut experiències que no podem oblidar mai.
És un camí que l’hem fet moltes persones junts i ens hem anat animant i progressant.
El que tenim, que és la Schola Cantorum (Cor, Joves Veus, Estels) i l’Orquestra no és fruit d’una planificació que s’hagi anat executant. És senzillament fruit d’anar cercant solucions a les dificultats que se’ns presentaven.
Abans d’aquests 25 anys, el Capítol de la Catedral em va demanar que, sense ser canonge, els anés a ajudar a les festes més importants. Feia de tot: de monitor, de director, de petit cor, de poble…fins que una setmana santa em vaig quedar afònic. I vaig pensar que si no hi havia altres persones que m’ajudessin allò jo no ho podia fer tot sol. I així va néixer el Cor. I pel fet d’haver de cantar sota el retaule (la primera vegada que vam cantar on tocava l’organista ja no hi vam cabre) i tenir l’orgue a mitja Catedral vam veure la necessitat de tenir uns instruments a prop que ens ajudessin a afinar. I així va néixer l’Orquestra.
Les impressions més fondes són les de les celebracions litúrgiques. N’hi ha un munt que recordaré sempre. Però és natural que també ens impressionin molt altres actuacions, com davant el papa a Roma, a la Sagrada Família, al Palau Sant Jordi, on va cantar la soprano Montserrat Cavallé amb nosaltres, a Montserrat, a Santiago de Compostela, a Santa Tecla de A Guarda…i no acabaria la llista …i no em vull deixar el cantar al mateix Amfiteatre, el martiri dels Sants Fructuós, Auguri i Eulogi.
No em vull allargar. Però no puc acabar sense expressar el més viu agraïment a totes les persones que ho heu fet possible i espero que sigui per molts anys!
Mn. Miquel Barbarà i Anglès, fundador, director i compositor